Natasha Lebedeva
Update 24/09/19. Natasha Lebedeva és una artista Russa natural de Sant Petersburg establerta a Mallorca.
Als 18 anys es va traslladar a Madrid on va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis; gravats, fotografia, composició i suport digital. Posteriorment va ser becada a Mallorca per la Fundació Pilar i Joan Miró, i es va instal•lar definitivament a l'illa.
Hem entrevistat aquesta singular Artista amb el propòsit de veure la seva relació amb Mallorca i per descomptat conèixer la seva obra. Ens agradaria destacar la passió que posa en parlar d'art, la seva sensibilitat i sobretot l'equilibri en el seu viure, la necessitat de retrobar-se amb allò que ha modelat el seu ésser des de la seva infància, al costat de les noves troballes a la vida.
• Una mica de la teva infància.
La meva infància va rodar al voltant de l'esport més que de l'art. La veritat és que de petita m'atreia la dansa encara que no vaig tenir l'oportunitat de practicar-la. Els primers quadres a l'oli els vaig pintar amb la meva mare i a ella he d'agrair el meu interès sobre l'art.
• Actualment resideixes a Mallorca, Quan vas descobrir per primera vegada Mallorca?
Vaig descobrir Mallorca el 2001 participant en els tallers de gravat de la Fundació Miró de Mallorca, que solen fer-se en mesos d'estiu, em vaig enamorar de l'illa i em vaig dir que algun dia tornaria per quedar-me.
• Molts artistes estrangers de renom internacional, músics, escriptors, pintors ..., es van establir a Mallorca, Què té Mallorca?
Un clima meravellós, una llum especial, un ambient agradable, mar, muntanya ... Mallorca té tot el que un somia, sobretot venint del nord. Aquí no et sents aïllat perquè hi ha molta activitat en totes les estacions de l'any. Hi ha pobles molt pintorescos i la seva capital Palma, proporciona una vida social i cultural molt interessant. A més Mallorca està molt ben comunicada amb la Península, i a tan sols unes hores d'avió de qualsevol ciutat europea.
• Quins són els teus llocs preferits de Mallorca?
És difícil decantar-se per algun, hi ha una infinitat de llocs meravellosos. M'encanta fer passejades per la serra de Tramuntana a prop d'Alaró, el poble on visc, em proporciona pau i equilibri interior. També no puc oblidar-me del mar, destacant Cala Blava, un lloc tranquil i molt pintoresc, aquí prenc les meves aletes, la meva màscara i gaudeixo nedant, observant el paisatge aquàtic, a l'aigua, em sento lliure, deixant les preocupacions i lligams a la riba.
• A quina edat i com va començar el teu interès per la fotografia?
Quan vaig acabar els meus estudis de gravat el 1999 vaig tenir la meva primera càmera digital Canon i vaig començar a experimentar. Em vaig adonar que la fotografia tenia moltes possibilitats i en descobrir el món del programa photoshop, es va obrir un camp creatiu el qual em va proporcionar una llibertat absoluta d'imaginació, composició, conceptes, etc. D'aquesta manera vaig evolucionar dels gravats a la impressió digital, tot i que no em considero fotògrafa, sóc artista visual, treball amb imatges i també les creí, porto la fotografia on jo vull.
• Quin tipus d'imatges prefereixes retratar?
El meu treball gira bàsicament entorn del cos femení. M'encanta experimentar amb la torsió del cos, editar els volums, buscar l'altre "jo".
• Parla del plaer en el teu art.
Encara que hi ha moments molt divertits com en les sessions fotogràfiques amb models, la creació no sempre és plaer. La creació és com un part, de vegades llarg i dur, altres vegades surt de forma molt natural, però al final hi ha un moment de satisfacció, quan trobes aquest punt on volies arribar.
• Parla de l'observador.
M'interessa veure la reacció dels espectadors, tot i que no pots guiar-te sempre pels seus comentaris. Està clar que la crítica ajuda, encara que de vegades l'espectador necessita passar per un procés de culturització, ha de ser humil en la seva ignorància i intentar obrir la ment cap a noves perspectives.
• En quines galeries has exposat?
A nivell individual en diverses galeries de Mallorca i en diversos centres culturals com el de Binissalem o Alcúdia. M'agradaria projectar fora de Mallorca, a Europa, Estats Units o al meu país natal.
• Quan comences a treballar amb una fotografia, Tens des del principi clar que vols obtenir d'ella?
No sempre, potser tinc una idea inicial però el concepte normalment va modificant-se.
• Com és el procés dels teus treballs?
Vaig creant una base de fotos molt extensa i quan sorgeix una línia de treball vaig buscant en els arxius el material que em pot servir, o surto amb la càmera en la seva recerca. El procés més important de la meva creació es desenvolupa posteriorment a l'ordinador, on per mitjà de Photoshop vaig component les obres.
• Quin temps trigues a fer una de les teves composicions?
Algun treball pot portar mesos, un altre un dia, depenent de la complexitat de cada un. Per exemple: en la sèrie "Dreams under construction" havia de recol•locar les models de forma natural, crear ombres, les tonalitats oportunes, posar alguna cosa a les seves mans que no tenien, és un treball molt laboriós.
• Què vols mostrar a l'observador amb les teves obres?
No es tracta del que jo vull, l'obra té la seva vida pròpia, faig servir un llenguatge fort i impactant, de vegades subtil, intentant no deixar indiferent a l'espectador.
• Prefereixes el gran format, o mides més reduïts?
Tot depèn del missatge que vull transmetre. Si parlem d'una aglomeració de cossos o alguna cosa que sigui molt impactant cal anar al gran format. El format reduït el faig servir per a creacions més intimistes.
• Sovint veiem cossos nus en les teves obres, parla una mica d'aquest tema. Què t'agradaria que veiés el públic en aquests cossos?
No ens ha de fer por veure un cos nu, a dia d'avui és una cosa bastant habitual. El cos representa la nostra naturalesa. En algunes obres no busco captar l'essència del personatge com a individu, el que realment faig és treballar la carn (cos) en la seva multiplicitat. Posteriorment situo aquests cossos en llocs buscant la sublimació del "jo". En altres obres busco la semblança de tots davant de la fe, despullats de robes. Treball amb el cos femení, perquè per a mi la dona representa el unicode de la vida, l'eix de la família i la base de la fe.
• Hi ha suport per als artistes?
Poc i cada vegada menys, la crisi passa factura en primer lloc a la cultura. Les persones no poden viure sense menjar, beure, vestir-se i tenir un sostre sobre el cap ... i l'art per a la majoria és una cosa prescindible. Personalment crec que l'art és una base fonamental de l'educació i convivència en una societat civilitzada.
• Un consell per als amants de l'art en el camp de la fotografia.
La fotografia no es pot encasellar en el típic gènere que coneixem. El meu consell és intentar gaudir la fotografia en totes les seves possibilitats, en tota la seva amplitud.
Obres:
Elogio de la carne (2006)
Ubicaciones (2008)
Dreams under construction (2010)
Portraits (2011)
